Tipus | parc nacional de Canadà | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | Ellesmere | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Qikiqtaaluk (Canadà) | |||
| ||||
Banyat per | oceà Àrtic | |||
Característiques | ||||
Punt més alt | Pic Barbeau (2.616 m ) | |||
Superfície | 37.775 km² | |||
Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 1r octubre 2004 | |||
Identificador | 1943 | |||
Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 13396 | |||
Història | ||||
Creació | 16 setembre 1988 | |||
Activitat | ||||
Gestor/operador | Parks Canada | |||
Lloc web | pc.gc.ca… | |||
El Parc Nacional de Quttinirpaaq (en inuktitut: ᖁᑦᑎᓂᕐᐹᖅ, prononciació: /qutːiniɢpaːq/) és un parc nacional del Canadà, que es troba a l'illa d'Ellesmere, a la regió de Qikiqtaaluk, Nunavut. És el segon parc nacional més septentrional del món després del Parc Nacional del nord-est de Groenlàndia. En inuktitut, Quttinirpaaq significa «el sostre del món».[1]
Amb els seus 37.775 km², el Parc Nacional de Quttinirpaaq és el segon parc nacional canadenc per superfície, sols superat pel de Wood Buffalo. Es troba a l'extrem Àrtic i està cobert per diversos casquets glacials. El clima és molt dur, cosa que dificulta l'existència d'éssers vius a la zona, tot i que al voltant del llac Hazen hi ha un oasi de vida. Des de fa uns 4.500 anys ha estat esporàdicament habitat pels inuits i els pobles que els van precedir, tal com testimonien diversos jaciments arqueològics molt ben conservades. Al segle xix les expedicions polars de George Nares, Adolphus Greely i Robert Peary establiren un campament base en una zona que actualment forma part del Parc. Durant la guerra freda, el Canadà va construir tres bases de recerca i investigació que encara són emprades en l'actualitat. El Parc és visitat anualment per prop de 200 visitants i és administrat per l'Agència Parcs Canada.[2]